Als anys 20, l’afició per l’esport del tennis va anar augmentant. Es van crear nous clubs a Barcelona i arreu de Catalunya. De fet, el tennis va sortir dels clubs de la ciutat per expandir-se a les colònies d’estiu i a altres poblacions que fomentaven la seva practica esportiva. L’associació catalana va adquirir el protagonisme que li corresponia, assumint l’organització dels Campionats de Catalunya, no només els Absoluts, sinó establint les diverses categories i les modalitats de dobles, mixtes i per equips, i també els escolars.
Tot i que la Guerra Civil va trencar de sobte la gran activitat dels clubs catalans, també van ser aquests els primers a refer la seva activitat social i competitiva. La Federació Catalana va seguir amb la seva tasca. Al 1942, es van iniciar els Campionats de Catalunya de Veterans, a les proves individuals i de dobles.
Un fet fonamental a la història del tennis català va ser la creació de la primera edició del Trofeu Conde de Godó al 1953, organitzat pel rebatejat Real Club de Tenis Barcelona-1899, amb l’objectiu de gaudir de la seva nova instal·lació a Pedralbes i recuperar per Catalunya l’esperit de les grans competicions internacionals d’abans de la guerra. El Godó va ser a partir d’aquell moment un referent total i absolut del nostre tennis, tant a tasques esportives com organitzatives.
El 1958, es van iniciar els Campionats de Catalunya per equips per a Veterans i per a Infantils. L’any 1960, els Equips Júniors i l’any 1963 els de Cadets, nova categoria establerta per la Real Federación Española de Tenis.
