José Luis Arilla (Barcelona, 5 de març de 1941) fou tennista professional en la dècada de 1960. Germà del també tennista Albert Arilla, va pertànyer al Reial Club de Tennis Barcelona. De fet, difícilment trobarem algú amb més vincle que ell amb el club barceloní. Hi va néixer i no va marxar fins que es va casar. El pare cuidava el club, la mare, entre d’altres, feia uns dinars per llepar-se els dits i ell, des dels 2 anys, arrossegava la raqueta per les pistes de Ganduxer.
Els seus primers èxits arriben amb els títols de campió d’Espanya Júnior (1957 i 1959) i l’Orange Bowl (1960), així com l’Open d’Austràlia i Roland Garros Júnior. Però on més grans resultats va obtenir al llarg de la seva carrera, va ser en la categoria de dobles. Va aconseguir cinc campionats d’Espanya de dobles amb Andreu Gimeno (1959), Manolo Santana (1962), Albert Arilla (1963), Josep Maria Gisbert (1966) i Manuel Orantes (1967). També fou campió de dobles mixtos amb Alicia Guri (1959) i María del Carmen Hernández Coronado (1968).
Tanmateix, també va ser finalista a Roland Garros el 1961 i al Trofeu Comte de Godó els anys 1960, 1963 i 1965. A més, participà en trenta eliminatòries de Copa Davis, incloses dues finals els anys 1965 i 1967.
