El Trofeu Conde de Godó es va disputar per primera vegada al 1953 i des d’aleshores la història del trofeu, donat pel Conde de Godó, propietari i amfitrió del torneig, ha estat unit a la del Reial Club de Tennis Barcelona 1899.
Amb motiu de realçar la nova seu del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 a Pedralbes, la Junta Directiva de l’entitat, presidida per Carlos Godó Valls, Conde de Godó, va decidir, en 1952, instaurar la celebració d’un torneig que recollís la històrica vocació internacional de l’entitat degana del tennis espanyol.
Un any després, al juny de 1953, el Trofeu Conde de Godó, la nova competició, hereva dels Campionats Internacionals de Barcelona nascuts en 1903, les competicions interclubs amb entitats referents del tennis mundial, i els Concursos Internacionals de Primavera i Tardor, es va convertir en una realitat. Per a immortalitzar la imatge del seu guanyador, la prova comptava a més, amb un emblemàtic trofeu, donat pel Comte de Godó.
Més de sis dècades després, el torneig és un emblema per a la ciutat de Barcelona, no sols per ser l’esdeveniment esportiu més important que se celebra anualment a la Ciutat Comtal, sinó un dels seus esdeveniments socials de major ressonància.
D’altra banda, mantenir i preservar aquest esperit de torneig de club, en el qual tota la seva massa social col·labora, fa que sigui, com així ho han manifestat reiteradament els seus participants, un dels tornejos més estimats pels jugadors del circuit.
Campions de Gran Slam, les grans figures del tennis espanyol i un elenc de números u mundials, han forjat la història d’aquesta competició, com Arantxa Sánchez Vicario, Conchita Martínez, Rafael Nadal, Carlos Moyà, Albert Costa, Andrés Gimeno, Carlos Costa, Emilio Sánchez Vicario, Tommy Robredo, Félix Mantilla José Higueras, José Luis Arilla, Rosa Torras, Lourdes Domínguez, Alberto Berasategui, Julián Alonso, Carmen Perea, Tomás Carbonell, Francis Roig o Galo Blanco.
El Trofeu Conde de Godó va ser dissenyat l’any 1953 pels joiers Soler Cabot. El primer trofeu era de plata de llei, amb un pes aproximat de 13 quilos i l’envoltava una base roure americà. Més endavant va ser renovat per J. Roca Joyeros, que van augmentar la mida de la base per gravar el nom de tots els guanyadors de la competició.
L’obra reprodueix un tennista en miniatura situat a la tapa superior. El temps de realització està establert, aproximadament, en 800 hores, i el seu preu ronda els 36 mil euros.
