Conchita Martínez (Aragó, 16 d’abril de 1972) va aconseguir durant la seva carrera guanyar un títol de Grand Slam, Wimbledon 1994, sent jugadora del RCTB-1899. A més, també va ser finalista de l’Open d’Austràlia i Roland Garros. La seva millor posició en el rànquing individual va ser el número 2, i també va guanyar tres medalles olímpiques en el dobles femenins, dues d’argent i una de bronze.
Va esdevenir professional el 1988 amb setze anys. En la seva primera edició de Roland Garros va arribar a quarta ronda. L’any següent va fer un salt important quan va guanyar a Gabriela Sabatini en la final del torneig de Tampa, i també es va endur dos títols més acabant la temporada com a setena del món. Entre el 1990 i 1991 va aconseguir sis títols més.
En els Jocs Olímpics de 1992 celebrats a Barcelona, va ser finalista juntament amb Arantxa Sánchez Vicario en categoria de dobles femenins. Aquest any també van guanyar el títol de Roland Garros de dobles. El 1993 va ser semifinalista a Wimbeldon, la primera tennista espanyola en aconseguir-ho des de Lilí de Álvarez l’any 1928, i també va guanyar l’Obert de Roma.
La seva fita més important en categoria individual la va aconseguir l’any 1994, quan es va coronar a Wimbledon superant a la veterana i especialista sobre la gespa de Wimbledon Martina Navrátilová. Fou el seu únic títol de Grand Slam en categoria individual, però va esdevenir l’única tennista espanyola en guanyar aquest títol. L’any 1995 fou semifinalista en tots els quatre Grand Slams i va arribar al seu màxim en el rànquing individual, el número 2. L’any 1996 va guanyar l’Obert de Roma per quarta ocasió consecutiva i fent parella amb Arantxa Sánchez Vicario van participar en els Jocs Olímpics d’Atlanta de 1996 i van guanyar la medalla de bronze.
El 1998 va accedir a la final de l’Open d’Austràlia, però la va derrotar Martina Hingis. El 2000 també va arribar a la final del Roland Garros però també fou vençuda per Mary Pierce. La darrera final de Grand Slam que va disputar fou novament el Roland Garros el 2003, on la va superar Kim Clijsters. L’any 2004 va aconseguir la seva tercera medalla olímpica en categoria de dobles femenins, juntament amb Virginia Ruano Pascual van aconseguir la medalla d’argent a Tennis als Jocs Olímpics d’estiu de 2004, Atenes. L’any següent va guanyar el seu darrer títol individual a Pattaya. En el 2005 va accedir la Copa Masters en categoria de dobles, però no van poder aconseguir el títol. El 15 d’abril de 2006, amb 33 anys i 18 com a professional, va anunciar la seva retirada amb un palmarès de 33 títols individuals, més que qualsevol altre tennista espanyola, i 13 títols de dobles.
A partir de l’any 1988, Martínez va entrar a l’equip espanyol de Copa Federació i juntament amb la seva compatriota Arantxa Sánchez Vicario van formar una parella de primer nivell i gairebé imbatible durant uns anys. Conjuntament, van aconseguir el primer títol de la Copa Federació per a Espanya l’any 1991 i posteriorment també van guanyar els títols els anys 1993, 1994, 1995 i 1998. Va disputar un total de 53 eliminatòries amb els resultats de 47-18 en partits individuals i 21-5 en dobles.
