Manuel Orantes (Granada, 6 de febrer de 1949) va ser un tennista espanyol d’èxit durant els anys 1970 i 80, arribant al número 2 del rànquing mundial. Entre els 33 títols individuals que va guanyar, destaca l’US Open el 1975 i el Masters el 1976.
El 1996 va donar els seus primers cops esportius quan va conquerir els títols júniors de Wimbledon i l’Orange Bowl. Dos anys després va guanyar a la gran figura del tennis espanyol de l’època Manolo Santana a la final del torneig de Madrid.
El 1969 va aconseguir el seu primer títol oficial reconegut per l’ATP al torneig de Barcelona on va derrotar novament Santana en la final. Va aconseguir molts dels torneigs més importants sobre terra batuda incloent Roma, Hamburg, Montecarlo, Madrid i Barcelona, i es va mantenir com el tennista espanyol amb més títols de l’Era Open fins a l’arribada de Rafael Nadal.
El 1974 va ser finalista de Roland Garros, en caure derrotat per la jove promesa sueca Björn Borg en 5 sets. El 1975 va aconseguir el títol més important de la seva carrera en derrotar a Jimmy Connors en la final de l’US Open. El 1976 va conquerir el seu segon gran títol en derrotar el polonès Wojciech Fibak a la final del Masters de Houston. El seu últim títol el va aconseguir l’any 1982 a Bournemouth.
A més a més, al llarg de la seva carrera va guanyar 22 títols en la categoria de dobles, entre els quals destaquen Hamburg el 1975 i el Canadà el 1974.
Després de la seva retirada el 1984, va ser capità de l’equip espanyol a la Copa Davis fins al 1992.
