Albert Costa (Lleida, 25 de juny de 1975) va despuntar des de ben petit. En la seva etapa júnior ja va anar-se consolidant com a un dels tennistes a tenir en compte. El 1993 va ser semifinalista de Roland Garros, en perdre la final contra Roberto Carretero, a qui poc després el derrotaria en la final de l’Orange Bowl celebrada a Miami i l’Albert es proclamaria campió del món en categoria júnior.
Va ser el 1994 quan va fer el salt al circuit professional, debutant en el Trofeu Conde de Godó. Tot i que durant aquest any no va guanyar cap títol, sí que va ser finalista a Praga, Bucarest i Estoril, on va aconseguir la seva primera victòria sobre un top ten, Sergi Bruguera. Aquesta gran temporada li va permetre saltar del 221è lloc en la classificació mundial al 52è.
El 1995 es va consolidar com un dels millors en terra batuda després de derrotar a Thomas Muster en la final del torneig de Kitzbühel, trencant així una ratxa de 24 finals guanyades per l’austríac en terra batuda. Aquest va ser el primer títol del català en el circuit professional.
El 1996 va finalitzar la temporada com a número u espanyol, havent-se adjudicat tres títols del circuit ATP. El 21 d’abril de 1997, després de la seva victòria a Barcelona, va ascendir al novè lloc del rànquing ATP. Així doncs, per primera vegada se situava entre el top ten.
Si bé el 2000 va ser un any en blanc quant a títols individuals (a Ronald Garros es a quedar a les portes de les semifinals), la seva trajectòria va quedar marcada per la medalla de bronze aconseguida juntament amb Àlex Corretja en els Jocs Olímpics de Sydney. A més, el desembre d’aquell any va formar part de l’equip espanyol que es va adjudicar la primera Copa Davis.
El 2002 es va proclamar campió de Roland Garros, el seu primer torneig de Grand Slam, derrotant a Gustavo Kuerten i a l’Àlex Corretja i, en la final, a Juan Carlos Ferrero, el màxim favorit. Fins aleshores, al llarg de la seva carrera esportiva havia obtingut 11 títols individuals. Amb aquesta victòria a París, Costa va passar a convertir-se en un referent del tennis mundial i es va situar com a número 6 del rànquing.
Costa es va retirar el 2006, i del desembre de 2008 fins al desembre del 2011 va ser capità de l’equip espanyol de la Copa Davis, càrrec al qual va renunciar després que l’equip espanyol aconseguís el triomf a Sevilla a principis d’aquell mateix mes contra Argentina.
