Posted: 22 d'abril de 2010
Joan Antoni Samaranch va morir ahir a Barcelona als 89 anys a causa d’una aturada cardiorespiratòria posterior a una fallada multiorgànica que tenia el seu origen en la insuficiència coronària aguda que va patir diumenge, minuts després d’haver ingressat –pel seu propi peu– a l’hospital Quirón de Barcelona. L’estat de salut del president d’honor del COI ja era irreversible, com van donar a entendre dimarts els metges que l’atenien. Samaranch va morir sedat i acompanyat de la seva família, la seva companya, l’artista Lluïsa Sallent, i els seus fills, Maria Teresa i Joan Antoni, amb les seves famílies.
La salud de Samaranch havia empitjorat notablement des que va deixar la presidència del COI el 2001. Poc després de passar el relleu a Jacques Rogge va ingressar en un centre clínic de Lausana per cansament extrem. Aquell mateix any, va tenir problemes d’hipertensió arterial i va ser ingressat a Barcelona. El 2007 va patir un quadre d’hipertensió i l’octubre passat es va desmaiar a Mònaco quan participava en el Saló Mundial dels Mitjans, l’Esport i la Televisió. Tot i això, el dirigent català va assistir entre el 12 i el 28 de febrer als Jocs Olímpics d’hivern que es van fer a Vancouver. Un dels seus darrers actes públics va ser el 4 de març a l’ajuntament de Barcelona, on va rebre el premi Fundació Consell Espanya-Xina. Precisament a la Xina, a Xangai, serà on es farà present Samaranch un cop mort: un llibre editat per la Generalitat per donar a conèixer Catalunya als xinesos que visitin l’Expo Universal de Xangai en la setmana de Catalunya conté un pròleg de Samaranch, amb el títol «Catalunya i la Xina, amics per sempre», en el qual apel·la a «la convivència, la tolerància, el respecte i l’entesa», remarca «la història i la identitat mil·lenàries» de Catalunya i se sent «orgullós» de la seva llengua, cultura i identitat.
Diverses personalitats i amics es van acostar a l’hospital Quirón per donar el condol a la família. Especial significació va tenir la presència de Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona i una de les dues icones –juntament amb Samaranch– dels Jocs del 1992.