Notícies
ENTREVISTA AMB ALBERT RAMOS, AMBAIXADOR DEL TENNIS CATALÀ
Arribem al CT Mataró el migdia, just abans que l’Albert entri a pista en una nova jornada d’entrenament per a preparar la temporada de terra que tot just està a punt de començar (en el moment de l’entrevista està a les portes d’iniciar-se) .
Ens reben l’Albert i el seu entrenador, en Jose, un dels grans responsables de l’exitosa carrera esportiva del tennista català.
L’objectiu de la trobada amb l’Albert és, sobretot, parlar de tennis durant l’etapa formativa; records d’infantesa i l’actualitat del tennis juvenil català.
L’Albert ens explica que ha fet sempre molta vida al club. De fet, ens confessa que “els meus pares es van conèixer al club perquè tots dos venien a jugar al CT Mataró. La meva mare comença a jugar a tennis perquè el meu avi jugava i fins i tot participava en competicions. Era un dels jugadors de referència de la zona de Girona“.
Ell, des de ben petit, comença a jugar; “vaig anar entrenant i sense adonar-me’n em vaig trobar jugant en l’àmbit català i estatal. Amb 12 anys ja competia en Campionats de Catalunya, Campionats d’Espanya i en Tornejos del Circuit de Tennis Europe“.
Recorda amb especial afecte, l’etapa en que va estar becat per la FCT i com des de ben petit “entrenava alguns dies a la FCT, al RCTB1899 i al CT Mataró. Entrenava als tres llocs durant la setmana!!!. A poc a poc, vaig començar a rebre més ajudes, fins que ben aviat vaig passar a ser jugador becat 100% per la FCT, el que va suposar que la Federació assumís les despeses de participar en competicions internacionals del Circuit Tennis Europe. Van ser uns grans anys amb en Jordi Arrese i en Juanse Martinez com a entrenadors“.
Recorda com en aquella època, eren diversos els jugadors becats per la FCT com en Marcel Granollers o en Pere Riba, de qui destaca que és “un gran jugador que per culpa de les lesions no ha pogut estar al nivell que mereix i té“.
L’Albert te paraules d’agraïment per la FCT. “Varen ser uns grans anys, en els que vaig aprendre molt. En tinc un magnífic record, encara que vist ara en perspectiva, potser hagués estat interessant apostar per un model diferent. Un model que hagués estat més treballat conjuntament amb el Club. On el jugador pogués entrenar a casa amb el seu club amb el suport tècnic d’entrenadors de referència de la Federació“.
Als 16 anys, va decidir que era el moment d’un canvi en la seva etapa formativa i “vaig apostar, per diversos motius, anar al CAR de Sant Cugat amb la RFET“. Novament paraules d’agraïment per en Jordi Arrese, el seu entrenador durant l’etapa com becat a la Federació Catalana de Tennis; “em va ajudar a fer el canvi. Que et marxi un jugador i l’ajudis en la decisió, diu molt d’ell com a persona“.
Amb l’equip tècnic de la RFET, l’Albert va continuar treballant intensament, com sempre, per intentar fer el salt al tennis professional. Un salt complicat, com ell mateix diu, ja que en els seus inicis, “si no eres top 100 amb 20 anys, semblava que ja no servies per al tennis. Jo vaig entrar als 23, en una etapa complicada entre els 18 i els 20 anys, ja que em va costar molt el canvi des de l’etapa júnior. Ara sembla que els tempos han canviat, però jo crec que és un tema de cicles, com demostra que aquest any torna a haver-hi jugadors de 20 anys en el Top 100“.
A més a més, actualment la carrera professional dels esportistes professionals, s’està allargant, com demostra que en Roger Federer pugui ser el número 1 del món amb 37 anys i que lluiti aferrissadament per aquesta posició amb en Rafa Nadal, que en te 31. El motiu, segons l’Albert, és que “els jugadors ara es cuiden molt més, i tenen en compte aspectes molt importants com l’alimentació, la recuperació física, els tractaments de fisioteràpia, etc. Jo mateix he canviat els meus hàbits alimentaris a causa d’alguna intolerància alimentària, el que ha suposat que em trobi millor i per tant, sigui capaç de rendir a més nivell“.
Després d’una interessant xerrada i reflexió sobre la seva etapa formativa i el salt al tennis professional volem parlar amb l’Albert un tema molt concret i que és novetat respecte a la seva etapa formativa; l’al·licient que és per a molts jugadors obtenir una beca esportiva per anar a estudiar als Estats Units. L’Albert, té una opinió molt clara al respecte; “donat que per poder viure del tennis, has d’estar en el TOP 100, és normal que molts joves catalans hagin pogut canviar les seves prioritats, i optin per anar als Estats Units on, a banda de continuar competint, poden optar a aconseguir un títol universitari i viure una gran experiència vital.
Per altra banda, estic segur que amb aquest canvi de prioritats, hi ha un seguit de jugadors i jugadores catalans que segurament podrien haver estat tennistes professionals, donat que aquesta hagués estat la seva prioritat“.
Al tennis Mataró per exemple, hi ha un grup de joves “als qui els encanta el tennis i estan treballant molt i intenten fer-ho cada dia millor per a poder ser tennistes professionals, però per altra banda, també en trobem que tenen com a objectiu poder marxar a estudiar amb beca d’estudis als Estats Units“.
Per acabar, parlem amb l’Albert com afronta la temporada de terra (en el moment de l’entrevista està a les portes d’iniciar-se) després d’un magnífic 2017. L’Albert reconeix que el 2018 no l’ha començat molt bé ni a nivell de joc ni de resultats. “Ara mateix la gran prioritat és tornar a agafar de nou un bon nivell de joc perquè tornin els bons resultats. Seguim treballant dia a dia“.
