Emilio Sánchez Vicario (Madrid, 29 de maig de 1965) va ser el màxim exponent del tennis espanyol en la dècada dels 80, arribant a ser número set del rànquing mundial en individuals (30 d’abril del 1990) i número u en dobles (3 d’abril de 1989).
Al llarg de la seva carrera va guanyar un total de 15 títols ATP en individuals, però el gran èxit va arribar en la modalitat de dobles, on va sumar 50 títols. Entre tots aquests, destaquen 3 Grand Slam i 3 ATP Masters Series.
El 5 de maig de 1988 es va proclamar campió de Roland Garros amb el veneçolà Andrés Gómez com a parella. En el mes d’agost del mateix any també es va coronar a l’Obert dels Estats Units juntament amb Sergio Casal. El tercer Grand Slam arribaria el 28 de maig de 1990 també amb Casal, proclamant-se campió per segona vegada de Roland Garros. Aquesta va ser la primera vegada que una parella íntegrament espanyola aconseguia guanyar els dobles masculins de Roland Garros.
Els ATP Series Masters els va guanyar de manera consecutiva entre el 1990 i el 1992, tots amb Sergio Casal com a parella.
A part de tots aquests títols, també va ser finalista de 12 tornejos en individuals i 29 en dobles, entre els quals destaca Wimbledon el 1987.
Emilio Sánchez també va ser medalla de plata en la modalitat de dobles en els Jocs Olímpics de Seül de 1988, i va disputar 24 eliminatòries de Copa Davis guanyant 33 dels 56 partits que va jugar.
El 2008 va ser el capità espanyol de la Copa Davis, obtenint aquell any el tercer trofeu de la història per a Espanya. Després de la final contra Argentina va anunciar que deixava de ser el capità.
