Notícies
Una Carla de ‘10’
Són poques les persones que arriben a l’elit en el món del tennis i encara menys les que aconsegueixen escriure el seu nom en les pàgines daurades d’un esport que exigeix un cos i, sobretot, una ment privilegiades. És per això, que pocs podien entendre com una jugadora plena de talent, recursos i intel·ligència no era capaç de donar l’últim pas per entrar en aquest selecte grup de tenistes que deixen petjada. Un pas que, després d’anys de dubtes i decepcions difícils d’explicar, Carla Suárez per fi ha aconseguit donar i que ha fet possible que el tennis femení espanyol torni a tenir una representant en el ‘Top-10’ mundial, cosa que no passava des del 2001 quan Arantxa Sánchez Vicario i Conxita Martínez en formaven part.
La final assolida al Màsters 1.000 de Miami (superant el millor resultat de la seva carrera, que es trobava en els quarts de final de Roland Garros del 2008 i de l’Open d’Austràlia del 2009), així com els resultats obtinguts en els últims vuit tornejos que ha disputat, on ha assolit com a mínim els quarts de final en set d’ells, demostren l’explosió definitiva de la tenista de Gran Canària. I és que als seus 26 anys, a més d’haver entrat al Top-10, Carla és actualment la quarta millor tenista del 2015, només superada per Serena Williams, Simona Halep i Maria Sharapova.
Les doloroses derrotes enfront la canadenca Eugenie Bouchard en els quarts de final de l’últim Roland Garros i Venus Williams als quarts de final de Montreal uns mesos més tard, van ser el punt d’inflexió que han portat a Carla a evolucionar fins el punt on es troba ara. La canària, tot i ser una tenista que es desmarca del prototip de les jugadores ubicades entre les millors del rànquing –tenistes físiques amb potents serveis i cops de fons aprofitant la seva alçada (1’78 de mitja), que contrasta amb la baixa estatura de Carla (1’62) i el seu tenis més tàctic–, ha aconseguit contrarestar aquests factors a través de tres pilars: la ment, el físic i la raqueta.
Xavi Budó, entrenador de la canària, explicava al diari El País l’esforç que han dedicat en cada un d’aquests 3 aspectes. Per Budó, en l’apartat psicològic, Carla antigament “en funció de contra qui jugava, donava un pas enrere; ara no. Ara sempre fa un pas endavant i porta l’iniciativa, ara decideix ella. Pot sortir-li o no, però arrisca”. En quant a l’aspecte físic, el tècnic explica que Carla “entrena sis dies a la setmana en sessions dobles de potència explosiva” per tal d’estar en una òptima condició física. Finalment, al cos i la ment s’hi ha unit un canvi de raqueta que fins fa quatre anys era d’un marc de 97 i que, actualment, ha canviat per una de 102. Un canvi que segons Budó no ha estat senzill, ja que “una raqueta d’aquest tipus exigeix molt, perds control i augmenten els errors, però guanyes potència i sortida de bola”.
Els risc, el treball i l’esforç d’anys per seguir creixent com a jugadora han acabat donant els seus primers fruïts en aquest inici de temporada. Amb l’arribada de la gira de terra batuda, Carla Suárez vol seguir demostrant que ens trobem en l’any que la canària està destinada a consolidar-se entre les millors. La seva raqueta definirà on es troba el seu sostre.
Eduard Bosch
Premsa FCT
