Notícies
PAULA BADOSA: “EM VAIG ENAMORAR DEL TENNIS EL PRIMER DIA QUE VAIG AGAFAR LA RAQUETA”
Són les 8:45 del matí d’un dimarts. Hem quedat amb la Paula tot just abans que comenci a entrenar al CMT Vall Hebrón. Matinadora i puntual com sempre, la veiem arribar ja canviada per poder anar al gimnàs tant bon punt acabem l’entrevista. Li brillen els ulls, la seva mirada desprèn la il·lusió d’una nena quan va al seu primer entrenament o que juga el seu primer partit. La Paula ha recuperat sensacions, ha recuperat la il·lusió amb el seu gran amor, el tennis.
Ens seiem i de seguida es veu que té ganes d’explicar-nos moltes coses; com és sent i el seus reptes de futur.
Abans de parlar de futur, li preguntem què la porta fins aquí, què va trobar en el tennis que l’ha convertit en la seva vida. “Vaig començar per casualitat. Vaig arribar a Girona amb 7 d’anys des dels EEUU i els meus pares em van apuntar al Casalet d’estiu. Em vaig enamorar del tennis el primer dia que vaig agafar la raqueta. El fet que se’m donés bé, em va ajudar a que m’agradés més. Quan va acabar l’estiu, em vaig apuntar a l’escola de tennis i anava cada dia, volia anar-hi cada dia!! Necessitava l’adrenalina que em donava estar a pista”.
Recordem els seus inicis i tot seguit ens comença a parlar de records. Això sí, sempre vinculats a competició, el que demostra la seva ànima competitiva i de superació. “Molt aviat vaig començar a competir i tinc records inoblidables d’aquella època formativa. Recordo molt especialment la final del Campionat de Catalunya benjamí i la final del campionat d’Espanya aleví. Totes dues varen ser amb la mateixa jugadora, amb la Júlia Payola. Aquesta generació de tennistes gironines, és fantàstica!!!”, ens diu somrient. Una generació de jugadores on destaquen, entre d’altres, Júlia Payola, Aliona Bolsova o Marina Bassols. “Jugar entre nosaltres ens generava competència i ens ajudava a créixer”.
Sense adonar-no-ens comencem a parlar sobre el tennis base català i el fet que en els darrers anys, costa molt que surtin jugadors i jugadores al més alt nivell. Segurament estem mal acostumats, donat que en els darrers anys hem pogut gaudir de grans resultats de tennistes formats al tennis català.
La Paula, creu que hi ha coses a millorar a nivell formatiu; “a nivell de base s’hauria de fer un replantejament. Hi hauria d’haver un sistema d’ensenyament, un model tennístic del tennis català. Un concepte semblant al que et pots trobar a França, on tots tenen un mateix esquema de joc: bons recolzaments, bon servei, bona dreta, bon revés, etc. Després la forma de competir ja es diferent, ja és un reflex de com ets tu. La FCT hauria de liderar aquest model”. A més a més sembla tenir molt clar cap a on vol anar en el futur i que aquest estigui lligat al tennis; “m’encantaria poder implicar-me en tot el tema formatiu quan arribi el moment”.
Després d’aquesta interessant reflexió, ens tornem a centrar en la Paula, i en el moment en que comença a veure clar que el tennis és alguna cosa més. “Als 14 anys era la 1era o la 2ona del rànquing estatal i els meus entrenadors em diuen que em falta alguna cosa, que necessito més recursos per entrenar. En aquell moment, decideixo marxar a València a l’acadèmia TenisVal, on hi ha jugadores com Sorribes. Vaig estar 2 anys i em va anar molt bé, sobretot a nivell personal ja que em va ajudar a madurar, a aprendre a estar sola i a treballar molt dur.”
Però després d’aquest 2 anys, comença a sentir que vol estar de nou a prop de casa. Tenia molt clar el que volia, “treballar amb en Xavi Budó”. En aquell moment no va ser possible, donat que en Xavi estava treballant amb la Carla Suárez. Tot i això, “em vaig integrar amb el seu equip de treball, amb PRO AB. Aquell any va ser fantàstic i vaig fer tercera ronda en el meu primer Màsters 1000 a Miami, vaig passar la Qualy del Mutua Madrid Open i vaig guanyar Roland Garros Junior. Vaig tornar a Barcelona sense rànquing i sense adonar-me vaig acabar l’any la 190 del món.”
Però no tot era tant fantàstic com podia semblar. Si alguna cosa té clara la Paula és que aquella situació no la va ajudar. “El meu entorn no estava preparat per assumir la situació, jo era molt jove i vaig pensar que tot era molt fàcil, que ser Top 10 no em costaria gens. No era capaç de veure la realitat. Tota aquesta situació es va transformar en moltes expectatives envers mi, pressió per guanyar… El problema és que no veure la realitat es va transformar en pèrdua d’humilitat. I amb 17 anys no és gens fàcil gestionar tot això. Durant els darrers dos anys no veia la llum de sortida a aquesta situació. Per sort, he estat capaç d’adonar-me, això si a base de cops, que el problema era que el camí per on estava anant, no era el correcte. Amb ajuda, estic tornant al camí correcte. Si ara pogués tornar enrere, canviaria moltes coses. El primer que faria seria escoltar, sobretot al meu entrenador. Jo no escoltava, pensava que ho sabia tot. S’ha de ser més humil i treballar i treballar molt cada dia”.
Ara comença un nou projecte, ara si amb en Xavi, amb qui sempre ha volgut treballar. Tant tècnicament com psicològicament, és un referent. Ens entenem molt, tenim connexió. A més a més, és un gran motivador i quan has d’entrar a pista, que és el nostre camp de batalla, has d’entrar motivat”.
El nou projecte del tàndem gironí Badosa / Budó ha començat amb molt bon peu, ja que la Paula es va proclamar campiona de l’Open de València. Tot i això, ho podríem considerar una anècdota. Per a res era un objectiu . Aquest final d’any l’objectiu és competir i consolidar alguns detalls. Per a mi serà com una pretemporada llarga”, insisteix la Paula.
Acabem l’entrevista parlant del Campionat d’Espanya absolut per equips femenins que se celebra al CT Sabadell del 24 al 28 d’octubre, on CT Barcino i RCTB1899 són de nou els gran favorits al títol, fet que la Paula destaca, “ja que posa de relleu la força del tennis català”. La Paula, que aquest any no disputarà el campionat, espera que el seu equip, el RCTB1899 pugui aconseguir per fi el títol que ens els darrers anys se li ha resistit.