Notícies
Nadal guanya el US Open i completa el 'Grand Slam'
Rafa Nadal es va proclamar campió del US Open 2010 després de doblegar Novak Djokovic en quatre sets en un partit que es va veure interromput en el seu equador per culpa de la pluja. El número 1 del món aconsegueix l’únic ‘major’ que faltava en el seu palmarès i completa així el Grand Slam, i als 24 anys el més jove en aconseguir-ho.
Rafa Nadal es va imposar al serbi Novak Djokovic per un marcador global de 6-4, 5-7, 6-4 i 6-2 després de tres hores i quaranta-dos minuts de joc en un xoc disputat a l’estadi Arthur Ashe. Una final amb un tennis de molta qualitat en la que un i altre van exhibir la millor de les seves versions. Al final el número 1 del món va guanyar el número 2. El duel del futur. Per tercer any consecutiu, la final masculina del US Open va haver de disputar-se el dilluns per culpa de la pluja. El que pocs intuïen, tal com es feia de dia a Nova York, és que fins a l’últim moment l’aigua anés a deslluir l’espectacle. Nadal i Djokovicvan saltar puntuals al blau de la pista central del Arthur Ashe, l’estadi de tennis més gran del món (22.000 espectadors), però que no té sostre cobert. El partit va començar puntual i de la millor manera possible per als interessos de Rafa, amb un break en el joc inicial en què Djokovic, després d’un mal gir de turmell, va fer saltar les alarmes. Encara que el serbi va estar ranquejant en els jocs següents, el dolor se li va anar diluint a mesura que els seus cops guanyadors anaven augmentant. Nadal va estar molt fi amb el servei, portant el domini dels punts, però va pecar per moments de jugar amb el revés al serbi, que va posar igualat el partit amb un trencament al quart joc. El punt d’inflexió del primer set va arribar a continuació, en el cinquè joc, quan el balear va aprofitar la sisena bola de break de la qual va disposar per prendre un avantatge que en aquesta ocasió ja no va deixar escapar. Va acabar el set molt solt des del fons de la pista, arriscant i encertant, tot el contrari que ‘Nole’, amb símptomes de cansament i lliurament per moments. 50 minuts i el 6-4 pujava a la casella de Nadal.
Com si d’un canvi de terç es tractés, els papers es van tornar en el segon acte, on Djokovic va despertar gràcies a un joc més agressiu que va recordar al de les semifinals davant Roger Federer. Se li veia fresc de cames, arribava a tot quan li tocava córrer i colpejava dos passos dins de la pista quan optava per atacar. Va recollir els fruits del seu esforç en el quart joc amb un break en blanc. En aquells moments, Nadal era una caricatura de sí mateix. Va durar 20 minuts la reacció del de Belgrad, ja que a poc a poc Rafa va tornar a encertar i quan va aconseguir prendre la iniciativa dels punts, el seu rival va tornar a patir. El balear va tornar a moure Novak de banda a banda i, encara que li va faltar contundència a l’hora de la definició, va recuperar el desavantatge adquirit en el sempre clau vuitè joc. En ple xàfec de Nadal, la pluja va tornar a aparèixer sobre les instal.lacions de Flushing Meadows i el partit va haver de ser suspès durant una hora i quaranta-cinc minuts. Fins les 2:00 hora espanyola! El que no esperàvem és que encara manquesin dues hores de joc. Després de la represa, Djokovic va saltar molt més agressiu i en un tres i no res, s’havia apuntat el segon set.
Van saltar les alarmes pel bon tennis exhibit pel de Belgrad, però si hi ha una qualitat que destaca en gran manera en el joc de Nadal és la seva capacitat per llegir els partits, sobretot quan les coses no pinten bé. Tot i el set encaixat, Rafa es va refer. Va lluitar des del fons quan ho havia de fer i es va tirar a la xarxa quan ho va estimar necessari. Amb l’únic ‘però’ d’un revés intermitent en diferents fases del partit, la seva resta va ser determinant per aconseguir un bon cop. Excepte el primer joc del tercer set que se’l va endur còmodament ‘Nole’, en tots els altres serveis del serbi fins a la finalització del partit el mallorquí va tenir opcions de break. Una ruptura en el tercer joc del tercer set li va ser suficient per tancar la mànega a favor seu. Després es va dedicar a obrir angles, buscar i trobar línies i a demostrar que el seu servei ja està a l’altura dels grans. Mirava de tant en tant de reüll a la grada, on l’animaven el seu oncle Toni, la seva nòvia Xisca, els seus pares i la seva germana, els seus agents i el seu fisio.
La final anava per bon camí però cal saber tancar-la. I Rafa ho va fer de manera immaculada. Sense cometre un sol error no forçat en un cinquè set que va dominar de principi a fi i que només es va dilatar pel bon joc d’un Djokovic que ha tingut la mala sort de creuar-se en les seves dues finals a Nova York amb el número 1 del moment. Jugant com avui tindrà més oportunitats. I en moltes d’elles segur que es troba aquest tennista de nom Rafa i cognoms Nadal Perera que, encara que la seva modèstia li impedeixi veure’s així, ha entrat a Nova York en la història dels més grans d’aquest esport. Ha forjat la seva pròpia llegenda i l’alimenta en cada repte que arriba. No té límits. Que passi el següent …
