Notícies
Hasta luego… Charlie.
Només tenia 21 anys quan el món el va descobrir no només per l’excel·lent joc que el va portar fins a la final de l’Obert d’Austràlia, tot desafiant un mite com Pete Sampras, sinó també per la seva naturalitat en el moment de dirigir-se al públic australià com a subcampió i acomiadar-se amb aquell inesperat “Hasta luego, Lucas” amb el que tributava la seva admiració cap a un genial humorista anomenat “Chiquito de la Calzada”.
La frase va passar a la història i ell va entrar per mèrits propis a l’olimp dels nostres millors esportistes. Desprès arribaria el seu títol a Roland Garros en derrotar al seu amic Alex Corretja i fruit d’aquests èxits i del seu espectacular i elegantíssim joc, el premi de ser el primer tennista espanyol en ocupar el primer lloc de la classificació de l’ATP, fet que es va produir el 15 de març de 1999.
Moyà va ser també l’heroi de la segona Copa Davis aconseguida per l’Armada Espanyola a Sevilla, en derrotar el nord-americà Andy Rodick en el partit decisiu, tot traient-se l’espina de no haver estat present al Palau Sant Jordi quan l’equip espanyol va aconseguir el prim er d’aquest títols.
En el seus 15 anys de professional, el mallorquí ha disputat 44 finals de tornejos ATP aconseguint 20 títols el que ha suposat mantenir-se sempre entre els millors. Establert a Barcelona, Moyà ha defensat en moltes ocasions l’escut del RCT Barcelona-1899, club del que ha estat un dels seus millors representants.
Deixa les pistes un artista del tennis, un senyor de l’esport i un rei del fair-play.
Fins sempre, Charlie.
