Notícies
ENTREVISTA AMB GEORGINA GARCIA: “EL MEU SOSTRE ÉS EL CEL”
Quedem al Restaurant del CM Tennis Vall Hebron per parlar amb la jugadora que ha estat el focus mediàtic del tennis espanyol aquestes darreres setmanes, gràcies a les tres victòries aconseguides amb l’equip estatal de FED CUP en l’eliminatòria davant el Japó. Només entrar al restaurant, es converteix en el centre de totes les mirades; els seus 187 cm d’alçada i el seu bon moment esportiu, no passen desapercebuts per ningú. Georgina Garcia és avui un referent del Tennis Català.
Ens explica les seves sensacions, com va viure els partits de l’eliminatòria i ens posa al dia de la seva situació esportiva; passat, present i futur són el fil argumental de la trobada amb la Georgina. Li preguntem perquè una jugadora en clara progressió esportiva com ella, que venia d’aconseguir èxits esportius en etapa formativa (sotscampiona de Catalunya Cadet, campiona Júnior i sotscampiona absolut), decideix deixar el Tennis. Ella ho té molt clar, recorda les sensacions que tenia, com si fossin avui. “Vaig acabar cansada de l’entorn del tennis. No m’agradava l’ambient. Tenia la sensació que vivien en un món diferent al meu. A més a més vaig tenir problemes físics als genolls i sobretot, vaig patir mononucleosis, el que em va comportar, a banda de problemes crònics de cansament, entrar en cert estat de depressió. Estat que provoca de per si la mateixa malaltia. Per si no en tenia prou, no vaig tenir sort amb els entrenadors. Per tant, no estava il·lusionada en seguir endavant, més si tenim en compte l’alt cost econòmic que suposava per a la meva família“.
Tres són els anys que la Georgina va estar apartada de les pistes. Tres anys en què ni una sola vegada va tornar a agafar la raqueta. Tenia clar que “volia invertir temps per acabar uns estudis mínims. Lamentablement, molta gent tracta als esportistes de menys pel fet de no tenir una formació reglada. Per fer esport, no som o menys llestos que altres. Algú que estudia arquitectura, és bo en el seu, però en la resta? Vaig aprofitar aquests anys per anar a l’institut per acabar el batxillerat. Vaig anar a l’Institut nocturn, per si en algun moment decidia tornar a jugar o em volia posar a treballar. Quan vaig acabar el Batxillerat, vaig començar la carrera de Psicologia“.
Però de sobte la vida de la Georgina va tornar a canviar; una trobada inesperada en un restaurant, li va fer tornar antics pensaments. “Un bon dia em vaig trobar en un restaurant a un entrenador que havia tingut de petita. Em va dir que ara estava entrenant a prop de casa meva, a cinc minuts en cotxe. Em va dir que anés un dia a jugar. En tres anys no havia jugat ni un dia i de sobte vaig dir que si i em vaig plantar a la pista! Segurament m’ho va dir la persona adequada en el moment adequat. I vaig anar repetint i m’anava agradant. Al cap d’un mes ja estava competint de nou a Melilla i vaig fer final!”
Tan sols 9 mesos després de tornar a agafar la raqueta, la Georgina guanyava el Torneig ITF que es juga a Monzón i el Torneig ITF de La Bisbal. En un ràpid resum, en els 4 anys que fa que la Georgina torna a competir, ha estat Campiona en 10 tornejos ITF, ha jugat 5 finals més i ha jugat dos dels 4 Grand Slam: Roland Garros i el seu preferit, Wimbledon.
La pregunta era obligada, com pots passar en tan poc temps, de no tenir rànquing a ser TOP 150 WTA i jugar Grands Slams? “Jo si tornava, era per ser la millor. No imagino competir sense voler ser la millor. Tinc objectius ambiciosos. Com dic jo, el meu sostre és el cel“.
Durant la conversa, s’evidencia el gran esforç que ha fet la Georgina i el seu entorn per aconseguir arribar a ser tennista professional. Tot esforç té premi i segurament aquests dies n’hem vist la “cirereta del pastís”. Ha estat l’eliminatòria de FED CUP davant el Japó un premi a aquesta feina? “Sens dubte! He estat lluitant constantment per arribar fins aquí, sense ajudes i sense equip de treball. A més a més, la FED CUP m’ha fet veure encara més clar aquest esforç; durant l’eliminatòria i les dates prèvies, només havia de pensar en una cosa, en jugar. I dic això perquè en el meu dia a dia, he de pensar com viatjar, on dormiré, preparar entrenaments, etc.“.
Aprofitem que parlem de la gestió del dia a dia d’un tennista professional, per parlar del paper que ha jugat la FCT en la seva carrera. La Georgina, conscients de la situació econòmica viscuda en els darrers anys, en cap cas retreu la falta d’ajudes econòmiques a la federació. Això sí, té molt clar que sobretot en la seva etapa formativa, la FCT “no va saber veure les meves qualitats i a més a més, aquella FCT no es va preocupar mai pel tennis català “real”. Els amiguismes van passar per sobre dels mèrits esportius, tan meus com d’altres tennistes“.
Tot i aquesta vivència negativa, la Georgina és sent molt orgullosa de formar part de la família del Tennis Català, poder ser un referent per als joves tennistes de casa nostra i esperançada i il·lusionada en aquesta nova etapa que s’obre de col·laborar conjuntament amb la FCT.
No podíem acabar sense fer-li la gran pregunta. D’on surt el nom d'”Huracà”? “Vaig guanyar el quadre individual i dobles del Torneig ITF de Monzón sense cedir ni un sol set. Un periodista va titular: “Un huracán pasa por Monzón”. Em va agradar tant i em vaig sentir tan identificada, que no vaig dubtar en adoptar-lo com a nom de guerra. Crec que és un tret diferencial i que descriu perfectament el meu joc”
Des de la Federació Catalana de Tennis, volem agrair a la Georgina el temps dedicat a realitzar aquesta entrevista. Però sobretot, li volem agrair l’estona i la il·lusió dipositada en generar sinergies de col·laboració amb la FCT.
