Notícies
Entrevista a Sebastián Egüez Paz, entrenador d’Elizabeth Mandlik (finalista del Catalonia Open WTA 125)
“La clau de l’èxit ha estat el positivisme i el coratge”
Elizabeth Mandlik va ser la gran sorpresa de la primera edició del Catalonia Open WTA 125 – Trofeu Internacional Reus Costa Daurada, que es va celebrar de l’1 al 7 de maig al Club Tennis Reus Monterols. Procedent de la fase prèvia, la nord-americana de 21 anys, filla de la llegendària extennista txeca Hanna Mandlikova, va aconseguir per primera vegada en tota la seva carrera disputar una final del circuit WTA. Es va quedar a les portes del títol després de caure en un partit vibrant i emocionant fins el final contra la romanesa Sorana Cirstea (6/1 4/6 7/6). Tot i això, Mandlik, ha experimentat un gran ascens en el rànquing mundial. Ha pujat 30 llocs en la classificació, fins a situar-se 117à del món. Part d’aquest èxit és gràcies a Sebastián Egüez Paz (Santa Cruz, Bolívia, 1995), el seu entrenador des del 2021 i que l’ha convertit en una tennista a tenir molt en compte. De tot plegat en parlem amb ell.
Com va començar la teva relació amb Elizabeth Mandlik?
Em van trucar perquè fos l’sparring i el seu travel coach. Jo els hi vaig dir que no la volia entrenar perquè volia continuar jugant professionalment. Però sí que em vaig oferir a viatjar en els tornejos mixtos, ja que així jo podia continuar jugant, alhora que l’ajudava i em pagaven les meves despeses i el sou. Ho van acceptar i vam començar a viatjar junts en els tornejos mixtos. Més endavant, a mi cada cop m’anava pitjor. En canvi, l’Elizabeth començava a guanyar campionats. Hi va haver un moment on li va tocar anar a disputar els tornejos de 25.000, i vaig haver de decidir si acompanyar-la o deixar de jugar jo. Vaig optar per la segona opció i centrar-me en ella. Vam començar anant a jugar els de 20.000, 60.000, 80.000, 100.000, fins que vam arribar als Grand Slams. En el 2021, ella era la 700 del món i venia de perdre a Turquia els tornejos de 15.000 en la prèvia. L’any passat vam començar amb un rànquing 500, i el vam acabar 130.
Quina ha estat la clau de l’èxit?
Tennísticament parlant, ella feia moltes coses que no estaven bé i li costava entendre com ho havia de fer. Ningú li va ensenyar a com construir els punts i alguns aspectes tècnics que hem hagut d’anar canviant amb el pas del temps. Per exemple, li vaig canviar el servei i altres petits detalls. Però la clau crec que ha estat el positivisme i el coratge. La confiança entre l’entrenador i la jugadora és bàsic. A vegades no ens aguantem perquè passem molt temps junts, però això forma part del dia a dia.
Aquesta setmana a Reus ha disputat la seva primera final en el circuit WTA. És una fita important.
És increïble. L’any passat va fer final de dobles en un torneig WTA a Mèxic. Per nosaltres ja va ser impressionant perquè no és doblista. Ara que vingui aquí a Reus, disputi la qualy, i acabi arribant a la final, no hi ha paraules per descriure-ho. Ara s’està veient tot el que portem treballant. El nivell que veieu a la pista el tenia en els entrenaments, però en els partits no era capaç de jugar igual. No importa el resultat de la final. Ella té molta confiança per continuar creixent.
Elizabeth Mandlik és filla de Hanna Mandlikova, extennista que va arribar a guanyar 4 Grand Slams. Què hi diu en tot això?
Ella en un principi no confiava en mi i sempre deia la seva. Però a mesura que vam anar aconseguint resultats, hi va haver un moment on ja no s’hi va ficar més. Ara em deixa treballar tranquil, em dona la seva opinió i confia molt en mi. Com no tinc gaire experiència com a entrenador, li demano consells sobre el descans, el calendari o d’altres situacions en el dia a dia del circuit. Per exemple, ara arribarà la temporada de gespa. Jo no he jugat mai en aquesta superfície, però la Hanna va guanyar Wimbledon com a entrenadora i va ser finalista en dues ocasions com a jugadora.
Tu també has estat jugador. T’ajuda a poder comprendre-la o ajudar-la durant els partits?
És molt important. Quan jo jugava, ho feia bé però pensava molt. Veia moltes coses que no les podia fer. Ara és ella la que no pensa i fa el que jo li dic. És un bon equilibri. M’he adonat que és més fàcil ser entrenador que jugador perquè veig les coses des de fora i tinc molta comunicació amb ella per ajudar-la a interpretar com són les coses durant un partit.
En els partits sempre estàs amb una llibreta a les mans. Què apuntes?
Apunto moltes coses importants que veig. Treballo amb una agència d’estadística, però no confio molt en això, sinó amb els meus ulls. Em passo hores i hores mirant les rivals, fins i tot a vegades ni dormo. Miro tots els vídeos i analitzo. En la meva llibreta apunto els inputs més rellevants per després explicar-li a ella d’una manera molt senzilla. Durant el partit, analitzo moltes situacions. Per exemple, com afronta els moments de més pressió o els moments de baixada. També analitzo a la rival. Llegeixo el partit, el que va canviant, i després li mostro amb claredat perquè no torni a cometre els mateixos errors. És més fàcil que la jugadora entengui què ha de millorar si li mostro amb detalls.
Ara es permet el coaching durant el partit. Això també deu ajudar.
Ajuda moltíssim. En les semifinals (contra la ucraïnesa Yastremska – 7/5 4/6 6/4), en el 4 iguals del tercer set me la vaig jugar i li vaig dir que deixés la pilota oberta lliure i que li jugaria a la T. En aquest moment, havia de colpejar la pilota creuada el més fort que pogués. Va passar el que li vaig dir. Ho vaig saber perquè abans havia analitzat els patrons del servei i com havien anat les coses durant tot el partit.
A la final se la va veure molt fresca, tot i haver disputat la qualy.
Ella físicament està molt bé. Contacto amb el seu entrenador físic perquè m’enviï les rutines que ha de fer. El físic és l’única cosa que no li agrada, per això ho faig amb ella perquè així competim i vulgui guanyar-me.
Com veu el seu futur?
L’any passat, quan era 500 del món, li vaig dir a la seva mare que la posaria top-200. Aquest any tinc molta fe que aconseguirà posar-se dins el top-40. Si no ho aconsegueix, renunciaré perquè voldrà dir que estic fent les coses molt malament.
