Notícies
Àrea Psicològica: L’entrenament psicològic
La psicologia de l’esport aplicada al tennis és equiparable a la psicologia del rendiment, i també té en compte la psicologia clínica. Cada persona té recursos i estils diferents per afrontar les situacions, i aquests poden ser eficaços, adequats o no.
En la psicologia del rendiment es busca rendir al màxim del potencial de cada persona davant de qualsevol situació de pressió on sovint hi ha una avaluació (competició, examen, entrevista de feina, actuació artística o professional…). Per tant, cerca l’optimitzar els recursos (millorar i/o aprendre recursos personals adequats per l’afrontament òptim, rendir al màxim del seu potencial, la qual cosa comporta la satisfacció personal), i estabilitzar el rendiment en front a situacions inesperades o complexes.
Tot això implica un entrenament; igual que s’entrena tècnica – tàcticament a pista, i s’entrena físicament, el jugador/a de tennis hauria d’entrenar psicològicament per obtenir aquests recursos personals adients per l’afrontament en la competició i/o en l’entrenament. Molts jugadors i entrenadors creuen que l’entrenament psicològic hauria de produir resultats immediats, miraculosos, però si s’equipara al desenvolupament d’habilitats tècniques – tàctiques o físiques on passen moltes hores de dedicació i d’entrenament, s’entén que la part mental necessita el mateix tipus de dedicació i temps.
Sovint succeeix que un jugador/a està molt ben dotat tècnica, tàctica i/o físicament però no pot rendir perquè no ha desenvolupant l’aspecte psicològic (passa moltes hores entrenant a pista i al gimnàs però no dedica temps a la part mental). En el moment de rendir busca excuses per poder fallar enlloc de cercar solucions per encertar. És el perdedor que es queixa en front al guanyador que aprèn. L’entrenador i l’entorn ha de reforçar la solució o l’encert enlloc de posar l’atenció a l’error.
En propers escrits es comenten aspectes determinats a treballar.
