Arantxa Sánchez Vicario (Barcelona, 18 de desembre de 1971) va tenir una exitosa trajectòria esportiva, arribant a ser la número u del rànquing mundial, tant l’individual com en dobles. El 1998 va rebre el Premi Príncep d’Astúries dels Esports i va ser anomenada esportista catalana de l’any. El 2001 també va ser distingida amb la Gran Creu del Reial Ordre del Mèrit Esportiu.
Nascuda el 18 de desembre de 1971 a Barcelona en una família amb gran tradició tennística, va començar a jugar als quatre anys, seguint els passos dels seus germans grans Emilio i Javier.
Jugadora del Reial Club de Tennis Barcelona, durant la seva carrera fou quatre vegades campiona de Catalunya individual i cinc de dobles, i cinc vegades campiona d’Espanya individual. En l’àmbit internacional guanyà quatre torneigs de Grand Slam en categoria individual, sis en dobles i quatre en dobles mixts, tres Roland Garros i un Obert dels Estats Units, i en fou finalista vuit vegades més, a més d’imposar-se en vint-i-cinc altres torneigs del circuit WTA. En dobles guanyà sis torneigs de Grand Slam, dues Copes Masters WTA i seixanta-un torneigs del circuit de la WTA en dobles. Amb l’equip espanyol de Copa Federació obtingué cinc títols.
Participà en els Jocs Olímpics de Seül, en els de Barcelona –on fou medalla de bronze en individual i de plata en dobles–, en els d’Atlanta, on aconseguí medalla de plata en individual i de bronze en dobles, i en els de Sydney. Es proclamà campiona de la Copa Hopman. Tot i que es retirà l’any 2002, el 2004 participà en alguns torneigs de dobles i en els Jocs Olímpics d’Atenes.
L’any 2007 l’International Tennis Hall of Fame va anunciar la seva entrada al Saló de la Fama del Tennis mundial, i l’any 2012 va tornar a la competició com a capitana de l’equip espanyol de la Copa Federació.
