Notícies
ALIONA BOLSOVA: “EL TENNIS PROFESSIONAL TÉ UN FINAL…I A VEGADES NO TÉ NI PRINCIPI”
En les darreres setmanes, la tennista catalana Aliona Bolsova, ha estat el centre de totes les mirades del tennis estatal, gràcies a la classificació per a 8ens de final de Roland Garros, venint de la fase prèvia. Aquest fet l’ha posicionat en el seu millor rànquing WTA. L’Aliona és TOP100 mundial.
Però aquest darrer i important èxit, l’Aliona se’l pren amb normalitat, modèstia i sobretot com una fita més de la seva carrera professional. Perquè sí, perquè per a l’Aliona el tennis és “només” una carrera professional. És evident que li encanta, que gaudeix i que té un talent natural, però com diu ella, “el tennis té un final….i a vegades no té ni tan sols un principi“. Aquesta frase és una total declaració de principis de l’Aliona, la qual anirem descobrim al llarg de l’entrevista.
L’Aliona, filla d’atletes de primer nivell, que fins i tot varen ser olímpics, ja va donar mostres del seu caràcter des de ben petita; tenia clar que ella no volia fer atletisme, tot i ser l’esport referent dels seus pares i ben aviat es va apropar a la raqueta, amb els estudis sempre presents…
Dona els seus primer cops al CT Llafranc, però el club que marca la seva etapa juvenil va ser el Topten, gràcies a una figura transcendental en la seva formació esportiva i personal, el Marcelo. Ella, juntament amb altres tennistes com la Paula Badosa van créixer sota l’atenta mirada d’un dels entrenadors de tennis base més estimat i que recentment ens va deixar. La mateixa Aliona té molt clar que el “Marcelo va fer una gran feina a nivell tècnic i tàctic amb nosaltres. Ens va donar molt bona base. A més a més, ell mateix ens va animar a marxar quan va veure que per seguir creixent era adient buscar altres alternatives com que entrenéssim amb altres jugadores de més nivell”
De la seva etapa juvenil, l’Aliona diu no tenir molts records en l’àmbit de competició, tot i que si té molt present “els primers viatges des de la Costa Brava per jugar els Campionats de Catalunya o anar als Campionats d’Espanya on viatjàvem tots els catalans junts i dormíem plegats a l’hotel. Eren les primeres grans experiències que veig tenir. També recordo trobar-me sempre a la Julia Payola en les finals o semifinals i sempre em guanyava!!! La veritat és que el nivell del tennis a Catalunya en general era molt alt i molt competitiu. Les jugadores catalanes que anàvem a jugar el campionat d’Espanya sempre fèiem molt bons resultats.
Aquest fet, ens feia créixer esportivament de manera constant“.
En canvi, quan li recordem els seus èxits esportius en la seva etapa juvenil, en el que destaca els sotscampionat de Catalunya Cadet, el títol de Campiona de Catalunya S13 o el sotscampionat de Catalunya Aleví, diu “només recordo el S13, de la resta sincerament, no recordo pràcticament res“.
El final de la seva etapa juvenil, no va ser fàcil. “Estava completament cremada del tennis, cada entrenament ho passava fatal. Competia bé perquè tenia nivell. De fet estava en la quarta posició del rànquing júnior i 300 del rànquing WTA. Però vaig tenir una lesió i vaig parar. I aquesta aturada em va servir per reflexionar i em vaig adonar que estava gaudint més estudiant que entrenant. Estava fent batxillerat i les meves notes eren molt bones, tot notables i excel·lents. Aleshores, donades les meves bones notes i el meu nivell tennístic, va sortir l’opció de marxar amb beca a Estats Units i ho vaig tenir molt clar. El tennis és un esport que si vas a mitges, no arribes. El talent no ho és tot i jo no ho estava donant tot. De fet, si hagués entrenat uns mesos més, estic convençuda que ho hauria deixat per sempre“.
Amb aquesta reflexió, l’Aliona decideix fer les maletes i marxar cap a Florida Atlantic Univesity, on va estar durant dos anys “completament enfocada amb els estudis. Fèiem 5 assignatures per semestre i vaig treure tot excel·lents. Gaudia molt estudiant i el tennis estava apartat; vaig guanyar pes, entrenava diferent. De fet per a mi era gairebé com una activitat extraescolar. El dia de partit ho donava tot – tot el que podia donar en aquell moment, ens destaca somrient- perquè jugava per una universitat, per un equip i molta gent ens seguia“.
Tot i tenir el tennis en un segon pla, l’Aliona va estar en contacte durant la seva etapa a Florida amb el que havia estat el seu entrenador quan tenia 15 anys a l’acadèmia on ella havia viscut i entrenat. “Em va dir d’entrenar amb ell, que m’ajudaria. Em deia que em donés una segona oportunitat que me la mereixia. El seu missatge em va fer reflexionar…i vaig pensar que tenia raó, amb tot el que havia treballat em mereixia una altra oportunitat. A més a més ho feia convençuda i perquè jo volia. Ningú m’hi estava obligant. Això si, vaig deixar la porta oberta per tornar a la universitat. Vaig tornar a Catalunya a l’abril de l’any passat conservant la beca fins aquest desembre. Volia assegurar-me tornar si la cosa no sortia bé. Arribar al tennis professional és molt i molt complicat i sempre necessites un Pla B com els estudis o qualsevol altra vocació“.
De fet, l’Aliona té clar que aquesta inquietud formativa és bàsica generar-la en edats joves, tant per part de les famílies com dels tècnics. Ens posa l’exemple que ella va viure quan entrenava al CAR, on “les noies de natació sincronitzada entrenaven molt més que nosaltres i treien totes excel·lents“. En aquest sentit, l’Aliona recomana “als nois i noies de 14/15 anys que ja comencen a pensar en el tennis professional, que tinguin present que el tennis s’acaba…..i a vegades ni comença. Arribar a ser professional és molt complicat. I com hem dit abans, necessites un Pla B com els estudis“.
Seguim parlant de la seva tornada a Catalunya i a la competició. La veritat és que “al tornar vaig fer semis d’un WTA 100.000$ i final als ITF 25.000$ Monzon i Hispano. Per tant, la idea d’intentar-ho anava agafant forma i força. Però estudiar segueix sent molt important per a mi. Per tant ho segueixo fent, a distància i amb menys volum acadèmic del que m’agradaria, però segueixo formant-me. Tots hem de tenir inquietuds com a persona, estudiar, llegir, etc. i no tenir només al cap el mòbil que no et deixa pensar. Si et saps organitzar, sempre hi ha estones lliures al circuit i es poden invertir en alguna cosa més que l’instagram per explicar segons què. Si tu vols, acabes trobant el temps”
De fet a ella, el que veritablement li omple és invertir el seu temps lliure “estudiant, llegint o visitant museus mentre viatjo pel món gràcies al tennis“. Per a ella, “molts viuen en una bombolla de contractes de cotxes, de roba, de manager, etc; és tot una fantasia. No et pots creure més important que els altres, perquè avui estàs en primera plana i demà en vindran uns altres. El més important és mirar cap a tu, cap a la teva gent i intentar ser exemple per als més joves. Vull ser generadora del canvi de mentalitat dels joves que acaben arribant al circuit“.
Com a bona escorpí que és, demostra que la seva vida, s’ha guiat per les seves emocions, per creure fermament en el que feia, a l’hora que demostra també el seu esperit crític de la vida i en molts dels aspectes de l’entorn del tennis, tant juvenil com professional.
