Notícies
Nadal amplia la seva llegenda a 'La Catedral'
Rafa Nadal es va proclamar campió de Wimbledon després de derrotar a la final a Tomas Berdych. El manacorí, que ratifica de la millor manera possible la seva condició de número 1 del món, conquesta per segona vegada el ‘major’ londinenc, en el que és també el seu vuitè Grand Slam. En aquest rànquing arriba a llegendes com Jimmy Connors, Andre Agassi i Ivan Lendl …però ell encara té corda per molt de temps.
Hi ha pocs tennistes que, després de passar el que ell ha passat, tornin a ressorgir com l’Au Fènix de les seves cendres. Hi ha pocs jugadors que, després de doblegar amb autoritat l’ídol local, surtint de la Pista Central ovacionat pel públic britànic. No hi ha cap tennista espanyol que pugui dir que ha guanyat dos Wimbledon (en la disciplina individual) més que Rafa Nadal. El balear va complir els pronòstics i va vèncer en la final el txec Tomas Berdych per un marcador global de 6-3, 7-5 i 6-4 després de dues hores i dotze minuts de joc. Hi ha pocs esportistes que, tenint el currículum que ell té als seus 24 anys, se segueixi emocionant amb cada triomf.
Nadal arribava a la final amb el cartell de ‘favorit’, pressió amb la qual el mallorquí està acostumat a viure torneig rere torneig. Berdych, per la seva banda, jugava la seva primera final de Grand Slam, tot i que arribava a la cita amb la vitola de ‘matagegants’ després doblegar Roger Federer i Novak Djokovic en les rondes anteriors. Des del començament del partit, cadascun va optar per ensenyar les seves cartes, parelles en alguns moments. Un gran servei (el de Berdych pla i potent, el de Nadal amb efecte i angulat) i domini amb les seves dretes. Els primers jocs del partit es van resoldre sense dificultat a favor del jugador al servei, però arribant el moment clau del primer set es va trencar aquest equilibri. El setè joc resultaria un punt d’inflexió després que Rafa, restant molt bé als peus del txec, prengués la iniciativa amb el primer break del partit. Després, joc en blanc i un nou break per a resoldre el primer set després de poc més de mitja hora de joc.
A Nadal només li han remuntat un partit que fos dominant per 2 sets a 0. Va ser Federer a la final de Miami del 2005. Eren altres temps. De nou Berdych va tenir opcions a la resta, aquesta vegada en el tercer joc, en què va desaprofitar una bola de break. El joc va perdre ritme, el joc intensitat, però tothom sabia que els últims jocs del set tornarien a ser claus. Sense un seient lliure a les grades de ‘La Catedral’ la majoria de les ovacions van ser per als ‘passings’ de Nadal. Berdych, amb més cor que cap, enfilava camí de la cinta quan tenia opció amb la intenció de ficar pressió a Rafa, però l’espanyol està curtit, malgrat els seus 24 anys, en mil batalles d’aquest caire. Va saber de nou esperar el moment de clavar la dent. Va ser en el desè joc quan a Berdych li va tremolar el pols, va fallar un parell de dretes a mitja pista i va dictar la seva pròpia sentència. Quan Nadal va veure que el drive de Berdych s’anava més enllà de la línia de fons, es va deixar caure sobre el malmès verd de la Central, sabent que el títol estava a les mans. Es va girar cap a la seva llotja, on va veure emocionada la seva nòvia Xisca, aplaudint als seus pares i el seu oncle, celebrant els seus agents i assessors, … de nou era protagonista de la felicitat dels altres.
Amb aquesta victòria, Nadal acumula 14 victòries consecutives sobre el verd londinenc, on ha guanyat 26 dels últims 28 partits que ha disputat. Després de perdre les finals de 2006 i 2007 davant el ‘totpoderós’ Roger Federer, Rafa va aconseguir el seu primer Wimbledon el 2008, doblegant el suís en una de les millors finals de la història. L’any passat no va poder defensar el seu títol perquè una tendinitis en els seus genolls el va obligar a absentar-se del torneig. Avui, dos anys després, torna a reconquerir Londres i a escriure un capítol més de la seva pròpia llegenda.
