El CEM Vall d’Hebron ha estat la seu del 15 al 19 de juny del Mundial de Para Standing Tennis, una modalitat pensada per a tots aquells jugadors i jugadores que tenen alguna discapacitat física, però que poden jugar a tennis sense l’ús de la cadira de rodes. El tennis adaptat de peu, doncs, dona l’oportunitat a persones amb pèrdua o deficiència d’extremitats, paràlisi cerebral, lesions cerebrals adquirides o persones de baixa estatura, entre d’altres, a poder jugar a aquest esport.
Aquest torneig, organitzat per la Federació Catalana de Tennis, ha estat el primer que s’ha celebrat després de l’acord de col·laboració de la ITF amb l’Associació Internacional de Para Standing Tennis i Pàdel perquè, a mig/llarg termini, pugui convertir-se en un esport paralímpic. Un pas endavant que ha estat, en gran part, possible al paper de la Federació Internacional i del president de l’FCT, Jordi Tamayo, com a membre de la Junta Directiva i President del Comitè de Tennis en Cadira de Rodes de la ITF. La Federació Catalana de Tennis, doncs, encapçalada per Tamayo, reafirma un cop més el seu ferm compromís amb la inclusió, l’equitat i la promoció de l’esport per a tothom, convertint Catalunya en pionera en l’organització d’aquests esdeveniments que fan del tennis una eina real de canvi i inclusió social.
En aquest Mundial de Para Standing Tennis, celebrat a Barcelona, han participat els millors jugadors i jugadores d’aquesta modalitat. En total, n’han estat 77, provinents de 21 nacionalitats diferents. Entre aquests, destaca els catalans Oriol Tortosa i Ivan Corretja, ambaixador del torneig i finalista del quadre PST 2 – destinat a persones amb amputacions per sobre el genoll, paràlisi cerebral lleu o una altra alteració amb un nivell de mobilitat similar – en caure davant Matthew Grover en el súper tie-break.
En el PST 1, reservada per als jugadors i jugadores amb alguna discapacitat en extremitats superiors, el campió ha estat Alex Hunt, en vèncer a Michael Beglan. El guanyador de la categoria PST 3 i 4, que es va disputar de manera conjunta i que està reservada per tennistes amb amputacions sota el genoll, afectació bilateral del braç, paràlisi cerebral moderada a severa o acondroplàsia, el campió ha estat Gianfranco Scamarone, que es va imposar a Jakob Mathiasen. En aquesta categoria, es permet que la pilota faci dos bots, com en el tennis en cadira de rodes. Finalment, en el quadre femení, Thalita Rodrigues va superar en la final a Michele Windsor.
Tots ells van donar una autèntica lliçó de vida i superació, alhora que van regalar-nos uns partits de gran nivell. Amb modalitats com aquestes, el tennis encara és més accessible per a tothom qui el vulgui practicar.
