Amb motiu de la primera Exposició Universal de Barcelona l’any 1888, la colònia anglesa resident a la ciutat introduí el joc del Lawn-Tennis. Un any més tard, es fundava el Barcelona Lawn Tennis Club, primer club de tennis català, al que seguiren l’Sportverein, el Salud Sport Club, el Polo Jockey Club i el Sportmen’s Club.
Una pista instal·lada al que ara és el Cinema Novedades, i les desaparegudes instal·lacions del Velòdrom de la Bonanova, van ésser els primers llocs on es va a practicar aquest nou esport anomenat Lawn-Tennis. Les cinc entitats van organitzar a la tardor del 1903 el I Concurs Internacional de Tennis que es va disputar a Espanya.
La final es va jugar a les pistes del Barcelona Lawn Tennis Club, amb Ernest F.C. Witty com a guanyador d’aquell primer trofeu, enfront Arthur Leask. La persona d’Ernest Witty va ser fonamental en la febre que va despertar el nou joc importat pels anglesos. A més de ser el millor jugador de la primera època, Witty fou un gran dirigent esportiu i el mestre de la gran part de nous aficionats a qui aconsellava amb els secrets del nou joc.
El 24 de març de 1904 es formalitza l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona, amb aquests cinc clubs afiliats, i ingressa com a membre de ple dret a la Lawn Tennis Association, amb seu a la Gran Bretanya, l’entitat que feia les funcions de federació Internacional. Primer document de l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona (1905).
L’associació catalana amplià les seves fronteres a tot el territori espanyol, acceptant com a membres a clubs nascuts a l’Aragó, València, Andalusia i el País Basc. El 1909 es va fundar el primer club amb el nom de Catalunya, el Catalunya Lawn Tennis Club, que més tard es va fusionar amb el Barcelona mantenint com a nom el del club més antic. El 1913, l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona canviar el seu nom pel d’Associació de Lawn Tennis de Catalunya, després d’impulsar el naixement de l’Associació de Lawn Tennis d’Espanya. Va ser el mateix Ernest Witty qui va promoure el naixement d’aquesta associació espanyola, en una visita a Sant Sebastià, ciutat on l’unien unes grans relacions com la de ser remer de la trainera.
L’Associació de Lawn Tennis de Catalunya va mantenir sempre el compromís amb la formació de jugadors, el desenvolupament del tennis als clubs, i els llaços d’unió amb el tennis internacional. Sota el seu impuls i amb el lideratge del principals clubs, de manera molt especial del Barcelona LTC (actual RCT Barcelona-1899),[2] va promoure partits amistosos amb els grans clubs europeus com el Queen’s Club de Londres,el Racing Club de París, el Milano TC, el Rot Weiss de Berlín o el Geneve LTC. Els enfrontaments van aportar als afeccionats la possibilitat de veure grans jugadors, com va ser el cas de visites tan especials com la de ‘La Divina’ Suzanne Lenglen.
Al 1923, amb el recolzament de les institucions catalanes i barcelonines, l’associació catalana organitzà els Campionats del Món en pista coberta a l’antic Palau de la Indústria del Parc de la Ciutadella. La prova va reunir a jugadors dels cinc continents, amb victòria final a la prova masculina d’Henri Cochet, un dels grans ‘Mosqueters’ del tennis francès. El torneig fou la culminació d’una dècada de nombrosos enfrontaments internacionals entre el clubs més representatius de Catalunya i les entitats capdavanteres del tennis mundial.
L’afició per l’esport del tennis va anar augmentant. Es van crear nous clubs a Barcelona i arreu de Catalunya. De fet, durant els anys 20, el tennis va sortir dels clubs de la ciutat per expandir-se a les colònies d’estiu i a altres poblacions que fomentaven la seva practica esportiva. L’associació catalana va adquirir el protagonisme que li corresponia, assumint l’organització dels Campionats de Catalunya, no només els Absoluts, sinó establint les diverses categories i les modalitats de dobles, mixtes i per equips, i també els escolars.
L’any 1966 l’associació es va constituir en l’actual Federació Catalana de Tennis (FCT) i va saber aprofitar amb una acurada gestió la gran repercussió que van tenir els èxits del tennis català i espanyol a la Copa Davis. Espanya – Gran Bretanya de Copa Davis a la pista talismà (1968).
La pista talismà del RCT Barcelona-1899, l’arribada de la televisió, i un equip de jugadors i capità que va connectar de forma especial amb tothom, van ser la pedra pivot d’una expansió fonamental. Bartrolí, Santana, Couder, Gisbert, Arilla, Gimeno (encara que ja estava jugant com a professional) i Orantes, eren noms que tothom coneixia. Ells van ser els primers d’ una nova etapa del tennis a casa nostra, i també els primers en veure com arribava el professionalisme.
La Federació Catalana i els seus clubs van enfortir encara mes les seves escoles, i els fruits han estat extraordinaris, amb una dècada dels 90 insuperable en èxits, y un segle XXI que segueix oferint unes expectatives molt satisfactòries. Al 1992, la Federació Catalana de Tennis es va traslladar a les seves noves instal·lacions situades a la Vall d’Hebrón de Barcelona, escenari de la competició tennística dels Jocs Olímpics de Barcelona ’92.
L’any 2003, la Federació Catalana de Tennis celebra el Centenari del seu naixement amb un programa d’actes que inclou un Concert Inaugural al Palau de la Música amb la Fundació Pau Casals i l’Orfeó Català, diferents exposicions i festes, un rècord Guinness d’espectadors al Camp Nou, i el debut de la selecció catalana de tennis en un enfrontament amistós davant el Marroc. Amb la voluntat d’afrontar els nous reptes del segle XXI, la FCT va inaugurar al 2005 el remodelat Centre Internacional de Tennis de Cornellà una de les millors instal·lacions esportives d’Europa, seu de l’únic centre homologat per la Federació Internacional de Tennis al vell continent.