La Federació / Historia de la Federació

Història de la Federació Catala de Tennis

Federació Catalana de Tennis

El naixement del tennis a Catalunya

Amb motiu de la primera Exposició Universal de Barcelona l’any 1888, la colònia anglesa resident a la ciutat introduí el joc del Lawn-Tennis. Un any més tard, es fundava el Barcelona Lawn Tennis Club, primer club de tennis català, al que seguiren l’Sportverein, el Salud Sport Club, el Polo Jockey Club i el Sportmen’s Club.

Una pista instal·lada al que ara és el Cinema Novedades, i les desaparegudes instal·lacions del Velòdrom de la Bonanova, van ésser els primers llocs on es va a practicar aquest nou esport anomenat Lawn-Tennis. Les cinc entitats van organitzar a la tardor del 1903 el I Concurs Internacional de Tennis que es va disputar a Espanya.

La final es va jugar a les pistes del Barcelona Lawn Tennis Club, amb Ernest F.C. Witty com a guanyador d’aquell primer trofeu, enfront Arthur Leask. La persona d’Ernest Witty va ser fonamental en la febre que va despertar el nou joc importat pels anglesos. A més de ser el millor jugador de la primera època, Witty fou un gran dirigent esportiu i el mestre de la gran part de nous aficionats a qui aconsellava amb els secrets del nou joc.

3_Foto
tophistoria

La primera associació de clubs

Al 1923, amb el recolzament de les institucions catalanes i barcelonines, l’associació catalana organitzà els Campionats del Món en pista coberta a l’antic Palau de la Indústria del Parc de la Ciutadella. La prova va reunir a jugadors dels cinc continents, amb victòria final a la prova masculina d’Henri Cochet, un dels grans ‘Mosqueters’ del tennis francès. El torneig fou la culminació d’una dècada de nombrosos enfrontaments internacionals entre el clubs més representatius de Catalunya i les entitats capdavanteres del tennis mundial.

 

L’afició per l’esport del tennis va anar augmentant. Es van crear nous clubs a Barcelona i arreu de Catalunya. De fet, durant els anys 20, el tennis va sortir dels clubs de la ciutat per expandir-se a les colònies d’estiu i a altres poblacions que fomentaven la seva practica esportiva. L’associació catalana va adquirir el protagonisme que li corresponia, assumint l’organització dels Campionats de Catalunya, no només els Absoluts, sinó establint les diverses categories i les modalitats de dobles, mixtes i per equips, i també els escolars.

La postguerra i el Trofeu Conde de Godó

Tot i que la Guerra Civil va trencar de sobte la gran activitat dels clubs catalans, també van ser aquests els primers a refer la seva activitat social i competitiva. La Federació Catalana va seguir amb la seva tasca. Al 1942, es van iniciar els Campionats de Catalunya de Veterans, a les proves individuals i de dobles.

Un fet fonamental a la història del tennis català va ser la creació de la primera edició del Trofeu Conde de Godó al 1953, organitzat pel rebatejat Real Club de Tenis Barcelona-1899, amb l’objectiu de gaudir de la seva nova instal·lació a Pedralbes i recuperar per Catalunya l’esperit de les grans competicions internacionals d’abans de la guerra. El Godó va ser a partir d’aquell moment un referent total i absolut del nostre tennis, tant a tasques esportives com organitzatives.

 

El 1958, es van iniciar els Campionats de Catalunya per equips per a Veterans i per a Infantils. L’any 1960, els Equips Júniors i l’any 1963 els de Cadets, nova categoria establerta per la Real Federación Española de Tenis.

entrega_premios_02
i209_1

Neix la Federació Catalana de Tennis

L’any 1966 l’associació es va constituir en l’actual Federació Catalana de Tennis (FCT) i va saber aprofitar amb una acurada gestió la gran repercussió que van tenir els èxits del tennis català i espanyol a la Copa Davis. Espanya – Gran Bretanya de Copa Davis a la pista talismà (1968).

La pista talismà del RCT Barcelona-1899, l’arribada de la televisió, i un equip de jugadors i capità que va connectar de forma especial amb tothom, van ser la pedra pivot d’una expansió fonamental. Bartrolí, Santana, Couder, Gisbert, Arilla, Gimeno (encara que ja estava jugant com a professional) i Orantes, eren noms que tothom coneixia. Ells van ser els primers d’ una nova etapa del tennis a casa nostra, i també els primers en veure com arribava el professionalisme.

La Federació Catalana i els seus clubs van enfortir encara mes les seves escoles, i els fruits han estat extraordinaris, amb una dècada dels 90 insuperable en èxits, y un segle XXI que segueix oferint unes expectatives molt satisfactòries. Al 1992, la Federació Catalana de Tennis es va traslladar a les seves noves instal·lacions situades a la Vall d’Hebrón de Barcelona, escenari de la competició tennística dels Jocs Olímpics de Barcelona ’92.

Cent anys i els reptes del s.XXI

L’any 2003, la Federació Catalana de Tennis celebra el Centenari del seu naixement amb un programa d’actes que inclou un Concert Inaugural al Palau de la Música amb la Fundació Pau Casals i l’Orfeó Català, diferents exposicions i festes, un rècord Guinness d’espectadors al Camp Nou, i el debut de la selecció catalana de tennis en un enfrontament amistós davant el Marroc. Amb la voluntat d’afrontar els nous reptes del segle XXI, la FCT va inaugurar al 2005 el remodelat Centre Internacional de Tennis de Cornellà una de les millors instal·lacions esportives d’Europa, seu de l’únic centre homologat per la Federació Internacional de Tennis al vell continent.

1492805130_223309_1492805336_noticia_normal

Els Presidents de la Federació Catalana de Tennis

1903 Guillermo Oliveras

1905 Juan de Uruela, Marquès de San Román de Ayala

1906 Alfonso Macaya

1909 Enrique Ferrer

1914 Antonio Raventós

1916 José Garriga-Nogués i Roig, Marquès de Cabanes

1920 Fernando Huelin

1921 José Vidal Ribas

1923 Julio Capará

1924 Ramon Puigmartí

1927 Pompeu Fabra

1935 José Garriga-Nogués i Garriga-Nogués, Marquès de Cabanes

1939 Joé Bial

1944 Manuel Ayxelà

1964 Juan Mir

1975 Josep Mª Bofill

1981 Josep Ferrer Peris

2008 Francesc Orriols

2012 Joan Navarro

2017 Jordi Tamayo

Orígens del tennis

Alguns historiadors situen els orígens del tennis en un joc que practicaven els grecs abans de l’era cristina. Les referències més documentades ens porten a la França del segle XIV amb l’anomenat esport de reis; el “Jeu de Paume”, que es jugava a la cort, colpejant una pilota amb la mà per sobre d’una corda. Més endavant, es va adoptar una mena de pergamí considerat com la primera raqueta, i s’estengué a la Gran Bretanya de mans de les classes benestants, fins que al segle XVII es substituí la corda per una mena de xarxa, i el pergamí per una raqueta amb cordes de tripa d’animal. A Anglaterra es començà a utilitzar el nom de “tennis on the lawn” (tennis sobre la gespa) per denominar aquest joc. La paraula “tennis” sembla ser una derivació de la veu francesa “tennez” (té), que era l’exclamació que feien els jugadors quan llençaven la pilota a l’adversari. El tennis com el coneixem avui en dia, va néixer realment al All England Lawn Tennis and Croquet Club ubicat a Wimbledon, al costat de Londres. Allà es va dipsutar el primer torneig de tennis al món l’any 1877 i que va guanyar Spencer Gore.

t1larg