Rosa Torras (Barcelona, 1 de gener de 1895 – 26 d’agost de 1986), sòcia del RCT Barcelona –va arribar a tenir el carnet número 1–, fou una dona trencadora, rebel conceptualment i estèticament –duia pantalons i pentinat estil garçonne per la influència francesa i fumava cigarretes a l’extrem de llarguíssims broquets–. Aquesta barcelonina de condició burgesa va ser la primera catalana que va participar en els Jocs Olímpics, ara fa cent anys, el 1924 a París. Torras formava part d’un contingent de 97 esportistes de la delegació espanyola. Els catalans s’havien estrenat el 1900 amb cinc dels sis esportistes de la delegació espanyola i van tornar a la cita olímpica, 24 anys més tard, amb 47 esportistes, gairebé el 50% del total, en què destacava Torras per la seva condició de dona.
La gran curiositat de la participació de Torras en el torneig de tennis va ser el seu estat físic. La catalana no se’ls va voler perdre i va jugar els Jocs de París amb bronquitis. Cada dos jocs s’asseia i es cobria el cap amb una tovallola per fer inhalacions de vapor d’aigua amb eucaliptus que algú anava escalfant amb un fogonet, a peu de pista. Una imatge que fa ballar el cap des d’una perspectiva actual.
Filla de Cesar August Torras, important dirigent de l’esport català, fou president de la Lliga Excusionista de Catalunya, embrió de l’actual Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.
