Enrique Maier, també conegut com a Bubi Maier, (Barcelona, 31 de desembre de 1910 – Madrid, 22 d’agost de 1981) va ser un dels tennistes catalans més destacats de la dècada del 1930.
Enrique Maier, fill d’Otto Maier, d’origen alemany i un dels fundadors i primers jugadors del Futbol Club Barcelona, es va formar al Reial Club de Lawn-Tennis del Turó de Barcelona, més tard conegut com a Reial Club de Tennis Barcelona. El 1926, amb 16 anys, va ser campió de Catalunya en categoria Júnior. També va guanyar el campionat de Thum a Suïssa. A més, va ser tres vegades campió de Catalunya Absolut (1929, 1930 i 1931); cinc en dobles, amb Eduard Flaquer (1928), Francesc Sindreu (1929-1931) i amb Joan Manel Blanc (1935); i quatre en dobles mixtos amb Rosa Torras (1928-31).
També va guanyar set vegades el campionat d’Espanya individual entre els anys 1929 i 1935, i sis més en dobles, amb Francesc Sindreu (1929, 1932, 1934), Eduard Flaquer (1930), Joan Manel Blanc (1935) i Fernando de Olózaga (1944); i tres en dobles mixtos, amb Rosa Torras (1929, 1931) i amb la seva germana Maria Isabel Maier (1934).
A nivell internacional, va ser campió de Berchtesgades, i de Wimbledon en dobles mixtes amb Elizabeth Ryan (1932) i l’Obert dels Estats Units, també en dobles mixtos, fent parella amb Sarah Palfrey Fabyan (1935). En el cas del Wimbledon, era la primera vegada que un jugador espanyol aconseguia aquest títol. També va jugar la Copa Davis amb Espanya entre el 1929 i 1936.
