Carlos Godó Valls (Barcelona, 6 d’abril de 1899 – 22 de desembre de 1987), president del Real Club de Tennis Barcelona entre 1935 i 1960, va néixer, casualitats de la vida, la mateixa setmana que l’entitat barcelonina redactava els seus primers estatuts. Soci del club des del 1912, quan l’entitat es va instal·lar a Ganduxer, Godó va ser una persona activa, tant des de la responsabilitat dels seus càrrecs en l’entitat, com en la relació personal amb la resta de socis i empleats del club.
El seu primer càrrec de responsabilitat en el RCTB va ser el 1932, quan Alfonso Macaya, llavors president, el va convèncer perquè ocupés la vicepresidència. A finals de 1935, una vegada que Alfonso Macaya va acabar la seva etapa, va proposar en Assemblea que Carlos Godó fos el seu successor, decisió aprovada per unanimitat. La Guerra Civil, en la qual el club va ser confiscat pel Sindicat d’Horticultors, va tancar les portes del club. El 18 de juliol va quedar suspesa la Junta Directiva.
Després de sis mesos amb una Comissió Gestora al comandament, el 13 de novembre, després d’aprovació de la Federació Espanyola de Tennis, Carlos Godó va recuperar la presidència de l’entitat. En la primera reunió de la Directiva, va exposar les tasques urgents a realitzar: millorar les pistes, arreglar els desperfectes en el xalet, recuperar l’activitat social i estudiar un pla de competicions.
A causa de la II Guerra Mundial, amb els Slams i la Copa Davis cancel·lades, era impossible organitzar trobades amistoses amb els principals clubs estrangers, així que es va estrènyer encara més les relacions amb els clubs espanyols. Per afinitat i socis comuns, Carlos Godó va aprovar que el RCTB promogués concursos a Camprodón i a S’Agaró en el període estival.
Més enllà del tennis, Carlos Godó va posar a treballar a la seva Directiva en un pla social. El pla incloïa incentivar activitats esportives diferents, com el ping-pong, el billar, els escacs i el bridge, però també sopars socials, reunions amb entitats referents a Barcelona i sopars de taula rodona. El 1942, el club va organitzar un partit entre el Principat de Mònaco i tennistes de Barcelona, així com un amistós entre Espanya- Portugal, i un any després ja van visitar les pistes de Ganduxer equips de França i el TC Romania.
Recuperada la seva solidesa interna, el club va decidir obrir-se encara més a la ciutat a través d’una festa molt especial a Catalunya: la Revetlla de Sant Joan. Lluny de buscar un organitzador extern, Carlos Godó va voler que la revetlla fos la il·lusió dels seus socis. Crec comissions en la qual dones i homes del club tenien responsabilitats concretes. Va aconseguir que la revetlla es convertís en un centre neuràlgic de la ciutat, una cosa comparable al que en els nostres dies seria el Village del Trofeu Conde de Godó.
El 1945, el Marquès de Cabanes, president de la Federació, li va demanar suport per a facilitar el retorn d’Espanya a la Copa Davis. El 1946, Espanya va tornar a la competició de l’ensaladera de plata jugant en la seu de Ganduxer davant Suïssa.
Però, si una decisió va ser transcendental, va ser quan, el 1948, els propietaris de Ganduxer van anunciar que no anaven a renovar el contracte d’arrendament. Carlos Godó va reunir la seva Directiva. “En la vida tot és mutació constant. El que ens ha passat no ens ha de passar mai més. Hem de trobar i comprar un lloc per al Real Club de Tennis Barcelona”, va reflexionar. La directiva va secundar per unanimitat la decisió del seu president. Així doncs, el 1952 es va posar la primera pedra de l’actual seu, es va iniciar la rehabilitació de la Masia de Ca Canet i els seus terrenys, i el 1953 es va disputar la primera edició del Trofeu Conde de Godó, donat per Carlos Godó Valls. Va ser un moment crucial tant per la visió sobre el futur, com perquè el president va assumir les pèrdues econòmiques que es van derivar de la baixa de gairebé la meitat de socis, que van considerar que el club estava massa lluny i enmig d’uns camps sense prestigi.
El 1960, Carlos Godó Valls va deixar la presidència del RCT Barcelona. El 1985 va assistir per última vegada per a presidir la final del Trofeu Conde de Godó, que va lliurar des de la pròpia llotja al francès Thierry Tulasne. Abans de la final, va rebre de Juan Antonio Samaranch, ja president del Comitè Olímpic Internacional, l’Ordre Olímpica, màxima condecoració del CIO. El seu fill Javier Godó Muntañola, Conde de Godó, va prendre el relleu i des del primer instant va apostar per seguir el llegat del seu pare.
