Àlex Corretja (Barcelona, 11 d’abril de 1974) es va convertir per primera vegada en el focus d’atenció quan va guanyar el títol més prestigiós en categoria júnior, l’Orange Bowl el 1990. L’any següent va fer el salt al circuit professional, però no va ser fins al 1994 quan va guanyar el primer títol individual a Buenos Aires.
La primera temporada on va aconseguir més èxits va ser el 1997, quan va guanyar tres torneigs, entre els quals destaca el Masters de Roma davant Marcelo Ríos. La seva progressió va anar en augment, i el 1998 va disputar la seva primera final de Grand Slam a Roland Garros, on va caure derrotat pel mallorquí Carles Moyà. Al final d’aquest any va guanyar el títol més important de la seva carrera, el Tennis Masters Cup disputat a Hannover. En les semifinals va superar Pete Sampras salvant tres punts de partit, i en la final es va imposar a Moyà en un altre partit maratonià de cinc sets i superant les quatre hores. En aquell moment va esdevenir el primer tennista a guanyar aquest torneig sense haver guanyat abans un títol de Grand Slam. Durant el 1998 va guanyar un total de 5 títols individuals i va acabar en el tercer lloc del rànquing individual.
A principis de 1999 va escalar fins a la segona posició del rànquing, però mai va poder arribar al capdamunt i esdevenir número 1. Malauradament, no va poder mantenir aquest ritme i només va disputar tres finals individuals sense aconseguir imposar-se a cap. El 2000 va ressorgir novament i va recuperar un bon nivell tennístic disputant sis finals, totes amb victòria. Entre aquests títols, destaca el Masters d’Indian Wells. Paral·lelament, va formar part de l’equip espanyol de Copa Davis que aconseguiria aquest trofeu per primer cop. A mitjans d’aquest mateix any, va participar en els Jocs Olímpics de Sydney destacant la medalla de bronze en el dobles masculins juntament amb Albert Costa.
El 2001 només va guanyar un títol individual, però també va disputar novament la final de Roland Garros on va caure derrotat per Gustavo Kuerten. El 2002 va guanyar els seus dos darrers títols de la seva carrera i va arribar a semifinals de Roland Garros.
A causa d’una lesió a l’ull esquerre, de la qual es va operar el setembre de 2005, va anunciar la seva retirada definitiva del tennis professional un any després, el 23 de setembre de 2006, després de comprovar que la seva visió era molt limitada en aquest ull.