Agustí Pujol va ser durant gairebé vint anys (1985-2004) president de la Federació Espanyola de Tennis. Sota el mandat del dirigent tarragoní, Espanya va guanyar dues Copes Davis (2004 i 2004) i cinc edicions de la Copa Federació (1991, 1993, 1994, 1995 i 1998).
El 1996 va portar l’eliminatòria entre Espanya i Dinamarca de la Copa Davis al Club Tennis Tarragona, club que va presidir del 1977 al 1985. Jugadors com Albert Costa, Carlos Moyà i Àlex Corretja, capitanejats per Manuel Santana, van ser alguns dels noms propis que van passar per les pistes tarragonines.
Un dels principals objectius d’Agustí Pujol quan va entrar a la RFET va ser el d’enfortir la base. Ho va aconseguir, ja que durant el seu mandat van sortir noms com Àlex Corretja, Juan Carlos Ferrero i un jove Rafa Nadal que ja despuntava en les categories inferiors. Pujol no va gaudir dels èxits de Nadal, però sí del seu trajecte fins a l’elit del tenis mundial.
El desembre del 2004, Pujol va anunciar de forma oficial que descartava presentar-se a la reelecció dels comicis que se celebrarien el 29 de gener. Pujol ja havia comunicat prèviament a la seva junta directiva aquesta decisió. Després de veure com es guanya la segona Copa Davis de la història, creia que havia arribat el moment idoni per deixar la Federació. Aleshores, el tarragoní va assegurar que marxava amb una gran pau interior, tot i que creia que potser hauria d’haver donat més atenció al tennis territorial.
Pujol també va formar part del Comitè Olímpic Espanyol, i fou president de la Federació Europea de Tennis (2000-04). Rebé el Reial Orde al Mèrit Esportiu i el títol de president d’honor de la Federació Espanyola de Tennis (2011).
